dilluns, 28 de novembre del 2011

ponent


2 comentaris:

PS ha dit...

És la claror daurada de la posta
D'un dia de tardor
Que veig els teus ulls i
Que m'ofrenen
La teva tremolor.
És aquell deix cansat, com d'arribada,
Després de tràngol forts,
A l'esperat recer on tots els somnis
Troben la pau dels ports.

Rosa Leveroni


És curiós que siguis on siguis, sempre es pon pel mateix lloc ( pam més pam menys) ;-)

Estranger ha dit...

Una sorpresa més que agradable, aquest poema. Espero somiar-lo.

Gràcies.