La foto em suggereix dues sensacions contraposades. Una és el moviment, està ben clar, no?
L´altra és la placidesa. No sé si és el color blanc cru del jersei, el teixit o la posició.Transmet recolliment i tranquilitat malgrat l´instant en moviment.
Doncs el llibre de la foto és de poesia, ves per on. I dedicat, a més.Aqui te´n deixo un :
Lectura
"Fa dies que llegueixo, però avui aixeco els ulls. No sé a penes res de qui ha escrit aquest llibre. M´avergonyeixo de només conèixer-ne la lucidesa. La supervivència no és més que aquesta mena de conversa en silenci i sense temps. Això és aterridor i passa en l´abisme de la ment, aquest cel blau i fred on l´amor és l´única forma de posteritat."
3 comentaris:
La foto em suggereix dues sensacions contraposades. Una és el moviment, està ben clar, no?
L´altra és la placidesa. No sé si és el color blanc cru del jersei, el teixit o la posició.Transmet recolliment i tranquilitat malgrat l´instant en moviment.
Jo així asseguda només llegeixo poesia ;-)
Doncs el llibre de la foto és de poesia, ves per on. I dedicat, a més.Aqui te´n deixo un :
Lectura
"Fa dies que llegueixo, però avui
aixeco els ulls. No sé a penes res
de qui ha escrit aquest llibre.
M´avergonyeixo de només conèixer-ne
la lucidesa. La supervivència
no és més que aquesta mena
de conversa en silenci i sense temps.
Això és aterridor
i passa en l´abisme de la ment,
aquest cel blau i fred on l´amor és
l´única forma de posteritat."
Sense anar-ho a comprovar m´atreviria a dir que em sembla que sé de qui és.I que es diu com tu.
Un supervivent lúcid és el que penso jo d´ell cada vegada que el llegeixo.
M´alegra saber que et fa companyia.
( ara vaig a mirar si m´he equivocat de gaire)
Publica un comentari a l'entrada