És cert, jo hi he viscut a l'Empordà, amb tramuntana i sense. Recordo no poder tancar la porta de casa per la força del vent, de com es movia el bloc on vivia i els udols del mateix vent. Crec que no trigaré gaire a tornar-hi. M'agrada recorrer la nostra geografia.
Escolta xato, en tot cas exagerada, però t'asseguro que quan bufa fort i vius en un quinzè pis i no és broma, notes com el bloc es mou, com el vent es filtra per les canals i canonades i tot udola, formant corrents d'aire que agárrate tú.
Perquè et penses que diuen que estan tocats per la tramuntana?
Xata, Macondo, xata, que ho he dit jo que sóc dona i atramuntanada. Això passa els primers mesos, llavors o t´hi acostumes o toques el dos. I si t´hi acostumes fins i tot pots interpretar els udols i és divertit. No has sentit parlar del bruel? Per cert, quinze pisos??? N´hi molt pocs d´edificis tan alts per aquí i són molt identificables, tan que em sembla que no arriben ni als deu. Ara me´ls faràs anar a comptar!
Òstres m'acabava d'aixecar de la migdiada i no m'hi havia fixat, què hi fas tu per aquí? I jo pensant que m'ho deia l'Estranger, quin cap el meu! Doncs dona tu ho deus saber. Bruel, el diccionari hi diu: crit de bou, soroll de tempesta i mar esvalotada o ocell de color verd groguenc. Però si no ho recordo malament amb algú d'un altre bloc en parlàveu, d'una calitja boirosa, però no n'estic segura. Sí, i més de quinze, bestieses dels anys seixanta. Sí, sí, ben acostumada, vaja que m'hi hagués quedat i tot, si no fos que s'enganxa l'atramuntanada. Jo me'ls estimo molt als empordanesos, hi tinc bons amics i amigues.
Apa, bona nit, a tots dos. I'm sorry Estranger, ja veus que la rauxa també s'enganxa.
7 comentaris:
Ui! Quines ganes d'Empordà m'has fet venir amb aquestes fotos, hi haig de tornar ben aviat!
Diuen que qualsevol època de l´any és bona per anar-hi, mentre no bufi la tramuntana.
Jo em penso que trigaré a tornar-hi, però mai se sap.
És cert, jo hi he viscut a l'Empordà, amb tramuntana i sense. Recordo no poder tancar la porta de casa per la força del vent, de com es movia el bloc on vivia i els udols del mateix vent.
Crec que no trigaré gaire a tornar-hi. M'agrada recorrer la nostra geografia.
Exagerats!!!
Escolta xato, en tot cas exagerada, però t'asseguro que quan bufa fort i vius en un quinzè pis i no és broma, notes com el bloc es mou, com el vent es filtra per les canals i canonades i tot udola, formant corrents d'aire que agárrate tú.
Perquè et penses que diuen que estan tocats per la tramuntana?
Bona tarda,
Mac
Xata, Macondo, xata, que ho he dit jo que sóc dona i atramuntanada.
Això passa els primers mesos, llavors o t´hi acostumes o toques el dos. I si t´hi acostumes fins i tot pots interpretar els udols i és divertit. No has sentit parlar del bruel?
Per cert, quinze pisos??? N´hi molt pocs d´edificis tan alts per aquí i són molt identificables, tan que em sembla que no arriben ni als deu.
Ara me´ls faràs anar a comptar!
Òstres m'acabava d'aixecar de la migdiada i no m'hi havia fixat, què hi fas tu per aquí? I jo pensant que m'ho deia l'Estranger, quin cap el meu!
Doncs dona tu ho deus saber.
Bruel, el diccionari hi diu: crit de bou, soroll de tempesta i mar esvalotada o ocell de color verd groguenc. Però si no ho recordo malament amb algú d'un altre bloc en parlàveu, d'una calitja boirosa, però no n'estic segura.
Sí, i més de quinze, bestieses dels anys seixanta.
Sí, sí, ben acostumada, vaja que m'hi hagués quedat i tot, si no fos que s'enganxa l'atramuntanada. Jo me'ls estimo molt als empordanesos, hi tinc bons amics i amigues.
Apa, bona nit, a tots dos.
I'm sorry Estranger, ja veus que la rauxa també s'enganxa.
Publica un comentari a l'entrada