dijous, 23 de gener del 2014

flors



Ram blanc de roses.
Sota aquest cel tant blau
s´alçen les punxes.

4 comentaris:

PS ha dit...

Primer m´ha semblat que eren les roses les que es volien enfilar cap al cel i s' agafaven a un penell. En engrandir-la m´he emportat una sorpresa: sembla la paret d' un cementiri i el penell, una creu de molts braços.

Em quedo amb la primera impressió, encara que no sigui certa.
Els versos, ben trobats.

Estranger ha dit...

Doncs si, ho és.

Queda´t doncs, amb la pprimera impressió, i amb el cel, que és ben bonic de veure.

neus ha dit...

oh! un haiku meravellós! me-ra-ve-llós!

Estranger ha dit...

Mira, ja tens un primer vers ;)