Em sembla que t´ha tocat la loteria, o que eres al lloc ideal a l' hora exacta. Aquest anys se'n veuen menys de papallones, al menys aquí, ni abelles, i a mar, també es queixen de falta de plancton per alimentar els peixos lluna i els bancs de tonyina. En canvi, es veuen estols d' abelles mortes surant a l' aigua, i ocells també. Espero que sigui un mal aire i tot torni a la normalitat. La foto, espectacular.
El fet és que primer vaig veure les flors. A l´apropar-me vaig descobrir-la, agafada a la part del darrera. No es va moure ni un mil.límetre en cap moment i em va fer dubtar. Se la veia molt ben agafada. La vaig estar fotografiant uns cinc minuts llargs i no es va moure. I finalment li vaig tocar l´ala, res, un moment. Inmutable. No vaig voler pensar que era morta perquè semblava ben viva. Vaig voler pensar que potser estava processant una posada d´ous o aneu a saber, potser es va enamorar de mi. En fi, que allà es va quedar, agafada a la tija de les flors fucsies...o sigui que ja veieu, no sé si sort o desgràcia, però el cas és que ho vaig tenir fàcil.
4 comentaris:
Em sembla que t´ha tocat la loteria, o que eres al lloc ideal a l' hora exacta. Aquest anys se'n veuen menys de papallones, al menys aquí, ni abelles, i a mar, també es queixen de falta de plancton per alimentar els peixos lluna i els bancs de tonyina. En canvi, es veuen estols d' abelles mortes surant a l' aigua, i ocells també. Espero que sigui un mal aire i tot torni a la normalitat.
La foto, espectacular.
Hi ha mirades portadores de bellesa. Gràcies!
Oohhhhhhh! has pogut tu fer aquesta foto? quina meravella!
El fet és que primer vaig veure les flors. A l´apropar-me vaig descobrir-la, agafada a la part del darrera. No es va moure ni un mil.límetre en cap moment i em va fer dubtar. Se la veia molt ben agafada. La vaig estar fotografiant uns cinc minuts llargs i no es va moure. I finalment li vaig tocar l´ala, res, un moment. Inmutable. No vaig voler pensar que era morta perquè semblava ben viva. Vaig voler pensar que potser estava processant una posada d´ous o aneu a saber, potser es va enamorar de mi. En fi, que allà es va quedar, agafada a la tija de les flors fucsies...o sigui que ja veieu, no sé si sort o desgràcia, però el cas és que ho vaig tenir fàcil.
Publica un comentari a l'entrada