Baixo d´un altre univers, a l´altre costat de la muntanya, carenejant dolçors de primeres vegades. M´assec a la porxada antiga i observo i trepitjo el roig dels rajols sempiterns, amics dels meus avantpassats. Prenc el sol d´agradable migdiada. Més enllà, l´aigua de les fonts del Rector i de l´Escolà, el gorg i els caus i tota ella baixant per la riera de Nespres, alegre i meditada. Se sent, l´aigua. Per això sé que sóc lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada