Acabo de descobrir la bifurcació, devia estar ben emboirada per no haver-lo vist abans, aquest nou blog fotogràfic. Bona entrada de primavera, avui em sembla que no veurem la lluna, ara mateix miro el cel i el veig gairebé del mateix color que el de la fotografia...
Això no és un haikú - em sembla - Una tanka, potser ? Sigui el que sigui, és el que em fa falta, de vegades. Llegir-ho amb japonès - aquest oooshiku m´agrada especialment - és com pronunciar un encanteri.
Ai, Pilar, que m´oblidava de tú ! Molts matisos, molts, té la boira- ben espessa,tot un camí per practicar la intuició i gaudir de la seva profunditat -.
7 comentaris:
Els matisos s'amaguen darrere el seu vel.
Acabo de descobrir la bifurcació, devia estar ben emboirada per no haver-lo vist abans, aquest nou blog fotogràfic. Bona entrada de primavera, avui em sembla que no veurem la lluna, ara mateix miro el cel i el veig gairebé del mateix color que el de la fotografia...
Nubatama no, yogiri no tachite, oooshiku, tereru tsukuyo no, mireba kanashiki
(Manyôshû - Tomo 6, Número 982)
Negra, como la frambuesa,
la noche en la que se levanta la niebla
y tenue brilla la luna,
que al contemplarla
nos conmueve...
(Ôtomo no Sakanoue no Iratsume, haijin)
(Trad.Vicente Haya)
Bé, ja ha tornat, si. Amb una mica de fred, que l´hivern encara queda aprop. Gràcies per saludar el nou blog, Macondo. Espero que t´agradi.
Això no és un haikú - em sembla - Una tanka, potser ? Sigui el que sigui, és el que em fa falta, de vegades. Llegir-ho amb japonès - aquest oooshiku m´agrada especialment - és com pronunciar un encanteri.
Gràcies !
Ai, Pilar, que m´oblidava de tú ! Molts matisos, molts, té la boira- ben espessa,tot un camí per practicar la intuició i gaudir de la seva profunditat -.
és "només" un poema japonès, del poemari Manyôshû, d'allà on en surten els tanka i més tard els haiku o haikai... tot un món fascinant :)
Publica un comentari a l'entrada