Recordo un vespre, que després de ploure (devia ser estiu), vam anar a caçar cargols amb l'avi... hi havien tantes cuques de llum que em vaig oblidar dels cargols :P
Els hi dec un senyal que tinc al front. Va haver-hi una època en què m'agradava jugar a fer carreres de cargols. Primer els havies de buscar i triar-ne un, és clar. Era una zona de pedres enormes que havia al costat de casa, on ara s'alça un edifici de pisos. Les pedres estaven mullades, vaig relliscar i la punta d'una em va tatuar. Pobre mare, quin ensurt va tenir quan vaig aparèixer amb el cargol a la mà i la cara plena de sang. El cargol, però, va guanyar la carrera!
3 comentaris:
Recordo un vespre, que després de ploure (devia ser estiu), vam anar a caçar cargols amb l'avi... hi havien tantes cuques de llum que em vaig oblidar dels cargols :P
Els hi dec un senyal que tinc al front. Va haver-hi una època en què m'agradava jugar a fer carreres de cargols. Primer els havies de buscar i triar-ne un, és clar. Era una zona de pedres enormes que havia al costat de casa, on ara s'alça un edifici de pisos. Les pedres estaven mullades, vaig relliscar i la punta d'una em va tatuar. Pobre mare, quin ensurt va tenir quan vaig aparèixer amb el cargol a la mà i la cara plena de sang.
El cargol, però, va guanyar la carrera!
Sorpresa agradable, sentir històries noves.
Cuques de llum, n´he vist alguna algun cop, però moltes...un bon record.
I segur que al tocar-la, Pilar, et deu fer somriure.
Aquest el vaig descobrir per vacances,després de ploure, es clar.
Publica un comentari a l'entrada