No hi entenc gens de fotografia, però aquesta em sembla fantàstica en el sentit més literal de la paraula. La veig com un fotograma d'una pel·lícula de ciència ficció: algú observa el món des d'una finestra circular i hi copsa la realitat del nostre món quotidià tancat en un cercle sense sortida, on les teulades i l'electricitat portada per enormes torres ens protegeixen de les inclemències d'un món extern; on la lluna il·lumina les passes d'aquells éssers que ens observen, i no se sap si per ajudar-nos a sortir del caos que hem creat o per defenestrar-nos del món que no hem sabut respectar. Ai!...els cels i la lluna...
em té intrigada aquesta fotografia... li has posat un marc rodó o vas fer experiments amb els prismàtics? a part d'aquesta intriga en té una altra és clar... és una imatge molt misteriosa i bonica.
És una mica rara, però em va agradar el sol fent de nineta dins el cel emboirat...i la resta. Veig que estàs inspirada, Macondo. Ara només cal una mica de música del Vangelis...
No, és el parasols de l´objectiu gran que tinc. No sé perquè, el vaig posar al petit i em va sortir així, com un ull de peix . De fet, tanca la foto, com si fos un petit món. La vaig fer des d´un interior envidriat, però el vidre portava una protecció solar, d´aqueslls adhesius fosocs, que fa que el to sigui més blau del que és. La foto no la vaig retocar per enlloc.
4 comentaris:
No hi entenc gens de fotografia, però aquesta em sembla fantàstica en el sentit més literal de la paraula. La veig com un fotograma d'una pel·lícula de ciència ficció: algú observa el món des d'una finestra circular i hi copsa la realitat del nostre món quotidià tancat en un cercle sense sortida, on les teulades i l'electricitat portada per enormes torres ens protegeixen de les inclemències d'un món extern; on la lluna il·lumina les passes d'aquells éssers que ens observen, i no se sap si per ajudar-nos a sortir del caos que hem creat o per defenestrar-nos del món que no hem sabut respectar.
Ai!...els cels i la lluna...
em té intrigada aquesta fotografia... li has posat un marc rodó o vas fer experiments amb els prismàtics?
a part d'aquesta intriga en té una altra és clar... és una imatge molt misteriosa i bonica.
És una mica rara, però em va agradar el sol fent de nineta dins el cel emboirat...i la resta. Veig que estàs inspirada, Macondo. Ara només cal una mica de música del Vangelis...
No, és el parasols de l´objectiu gran que tinc. No sé perquè, el vaig posar al petit i em va sortir així, com un ull de peix . De fet, tanca la foto, com si fos un petit món. La vaig fer des d´un interior envidriat, però el vidre portava una protecció solar, d´aqueslls adhesius fosocs, que fa que el to sigui més blau del que és. La foto no la vaig retocar per enlloc.
Publica un comentari a l'entrada